Foto para:  Jordi Carrió

Jordi Carrió

"És la memòria de qui et llegeix que dóna sentit al que escrius"
de Els dies que vindran
 

Maïs, l'obra absent

Marc Cuixart i Gaspar Coll editors

Setembre 2003

Escultura i gravats: Marisa Jorba, Maïs

Poemes: Jordi Carrió

Fotografies: Faustí Llucià

Proemi: Notes sobre l'obra absent, Jordi Coca

Coda: L'art empresonat, Xavier Barral i Altet

 

La majoria de llibres dedicats a un artista plàstic són llibres sobre un absent. Les reproduccions de l’obra, fotogràfiques o de qualsevol altra mena, no són més que referències a una cosa que no hi és i, per tant, no les podem confondre amb l’obra mateixa. Quan es tracta d’un estudi de l’obra, per molt asèptic que sigui el text, cal tenir també ben clar que allò que llegim no sols no és l’obra, sinó que mai no ens en podrà donar una aproximació suficient.

De fet, l’art en qualsevol de les seves variants només s’expressa en allò que ha aconseguit d’encarnar i mai no admet “traduccions”. Aquest llibre, per exemple, té la particularitat de contenir una quàdruple referència a l’absent, que és l’obra escultòrica de Maïs. La primera són els poemes de Jordi Carrió, impulsor inicial del projecte; la segona són les fotografies, magnífiques, de Faustí Llucià; la tercera és la coda final de Xavier Barral, i la quarta és aquest proemi que aspira a parlar de l’obra de Maïs, del fotògraf Llucià en relació amb Maïs i, és clar, dels poemes de Jordi Carrió que, des de la concepció mateixa, són comentari, aproximació i reflex d’algunes de les obres de Maïs. Però ni els poemes, ni les fotografies, ni aquestes ratlles no són l’obra de Maïs i, en últim extrem, hem d’entendre que tampoc no en són un referent vàlid.

 

Jordi Coca (del pròleg)