Foto para:  Jordi Carrió

Jordi Carrió

"És la memòria de qui et llegeix que dóna sentit al que escrius"
de Els dies que vindran
 

Pols de Vidre

La Garúa libros

Març 2006

Pols de Vidre / Cenizas de Cristal

Pròleg: Carles Duarte

Traducció: Mireia Vidal-Conte i José Corredor-Matheos

Il·lustració coberta: Crani amb xifres, d'Antoni Tàpies (1991)

 

Jordi Carrió ha arrencat la seva producció poètica amb un diàleg lluminós i convincent amb l’obra plàstica d’artistes tan compromesos amb la contemporaneïtat com Maïs i Tàpies (Pols de vidre integra dins d’aquest llibre dos dels impressionants poemes dedicats per Carrió a Tàpies). Crec que és precisament caminant amb altres llenguatges creatius que la poesia d’avui pot fer sovint un trajecte més fecund.

Amb Pols de vidre Jordi Carrió s’endinsa per territoris més estrictament personals, tot i que, home savi i solidari com és, la seva poesia incorpora amb fermesa un sentit col·lectiu. Les dues citacions que encapçalen el volum són prou eloquents de l’impuls que ha mogut Carrió a escriure Pols de vidre. Amb Adorno crida: «Que Auschwitz no es repeteixi!». Amb Joan Maragall reconeix, humil: «O som tothom o no som ningú». Desde l’inici queda clar que no assistim a un exercici eixorc i narcisista d’entotsolament, sinó a un exigent esforç de lucidesa on l’exploració del jo, no pas exempta de l’emoció íntima, es fa sempre amb un inequívoc sentit de compromís amb la humanitat, amb aquest jo col·lectiu on la nostra personal existència adquireix el seu ple sentit.

En la construcció de Pols de vidre, hi batega, nítida, una voluntat de comprendre i d’expressar, però també hi ha una decidida reivindicació dels afectes, com a Petita barca, Tu i jo o La garriga, un poema d’amor, d’una simplicitat essencial, que no impedeix tanmateix que el travessi, com un alè invisible, la tendresa, escrita i reescrita sense repòs a les mirades, que retrobem arreu de Pols de vidre, com un cant contra la mort.


Carles Duarte (del pròleg)


Dia mundial de la poesia (21 març 2011)

 

[01'03] El Consorci per la normalització lingüística celebra el dia mundial de la poesia: Viqui Sanz llegeix un fragment  del poema Lina de Pols de vidre.