Foto para:  Jordi Carrió

Jordi Carrió

"És la memòria de qui et llegeix que dóna sentit al que escrius"
de Els dies que vindran
 

Reduccions,
revista de poesia

Eumo Editorial

Nº 98-99 / p. 24-26 / Abril 2011
Tres poemes a Mo

Tres poemes a Mo

 

Tarda d’hivern

 

La tristesa torna a ser paisatge i em demanes un cant. La tarda d’hivern estén per l’ample espai tots els grisos del gris, tot el gris dels grisos, confon la claror dels cims, el blanc del núvol i la neu entre les terres fosques i dibuixa sobre aquest aiguafort clarobscur, com en una delicada punta-seca, els mil branquillons despullats dels pollancres de vora el rierol que per dir l’ombra secretament esperen la remor de l’aigua que vindrà del cim. M’acompanyo de tu aquesta tarda d`hivern i el cant és nostre.

En el mantell fred de la tarda deixo escrit t’estimo.


L’hivern encara

 

Una ventada d’estornells estripa el capvespre d’hivern d’aquest abril que comença. El trepig humit de les fulles proclama les absències de la tardor. Vine!, ens farem la il·lusió que si correm sobre les catifes d’or trist dels camins del món arribará abans la primavera, deixarem enrere els paisatges boirosos i tot tindrà l’intens color amb què tot ho pinta l’amor. Un verd més tendre les fulles, un blanc més pur la flor de l’ametller.

Tot just ara garbineja el vent i la pell ja és tèbia.


La vida

 

Arribada avui  de nou sense esperar-la, la vida es treu de sobre els dies cada cop més de pressa i jo me’n aprofito per pur anhel de començar de nou a estimar-te. En lloc de mirar on mires tu, més m’estimo mirar-te mirar. Visc per viure’t. Torno al primer pàlpit de l’amor, del món, quan el temps no tenia consciència de ser, torno al primer bes, la primera carícia, a l’univers primer. Estimant, tu sempre guanyes a qui t’estima. La teva paciència fonda és tant de veritat que no és somni. Tens cos i tens nom. Tu, que pots donar-me raó de mi. Jo, que sóc jo que t'estimo. 

En tu tot és inicial. 

A Mo.

Desembre 2009, abril 2010.