Foto para:  Jordi Carrió

Jordi Carrió

"És la memòria de qui et llegeix que dóna sentit al que escrius"
de Els dies que vindran
 

Suite Barcelona (1710-1715)

Editorial Fonoll / Octubre 2011

 

SUITE BARCELONA (1710-1715)

Dietari: Jordi Carrió

Pròleg: Jordi Lllavina

Epíleg: Joan Santanach i Suñol

Disseny: Peret i Guillermo Bragoni

 

L'ARTICLE QUE FA 11 !!!!

Ignasi Aragay, ARA LLIBRES, Els llibres i les coses DISSABTE 4 DE MAIG DE 2013

UN MELÒMAN DE FA 300 ANYS

Sobre el 1714 els darrers temps s'ha publicat de tot i la cosa encara anirà a més. Sens dubte, correm el perill d'un empatx, que a més pot arribar a situacions límit a causa d'un altre fenomen concorrent: el procés cap a l'estat propi, que també està generant grans dosis de paper imprès. Les dues fites nacionals, la passada i la futura, la derrota i la hipotètica victòria, es retroalimenten. Comencem a patir símptomes evidents d'indigestió. I tanmateix, garbellant bé la collita llibresca del tres-cents aniversari de la derrota catalana, és possible trobar aliment diürètic.

Si ja heu llegit Victus , hi ha una alternativa poètica a l'èpica i el drama humà: es titula Suite Barcelona i és el fals dietari d'un patrici fictici, un barceloní anònim, segurament membre del Consell de Cent, que escriu entre els anys 1710 i 1715. L'autor és Jordi Carrió (Barcelona, 1949) i l'editorial, Fonoll. Carrió s'ha ficat en la pell d'un honrat i culte ciutadà que, ja gran, enmig d'una ciutat cada cop més acorralada, s'enamora de la bella Elena, una cantant vinguda de Nàpols per integrar-se a la Capella Reial, al servei de la cort barcelonina d'Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel i l'arxiduc Carles d'Àustria.

A través d'aquest idil·li entre el nostre homme d'esprit , melòman consumat, i la jove Elena, assistim a una visió quasi onírica de la guerra: "Per tu canten les fonts i s'encenen les torxes", li diu ell a l'aimada. "A la meva ciutat res no és segur. Massa sovint vivim sota les bombes, però avui, estimada, és teva la nit i teva la festa i aquest tresor del silenci d'ara. A la meva ciutat vivim d'esperances. L'amor és llum que creix".

Això ocorre encara un 6 de setembre del 1710. Dos anys després, per Carnestoltes, els enamorats passegen per una Ribera on "llumeneres, fanalets i llanternes pengen de les finestres i fan de la nit dia". Però a mesura que avança la guerra, el dietarista, sense oblidar Elena, dóna raons del seu capteniment ciutadà: "Només l'home lliure és sagrat. [...] El prodigi, el cor i la raó m'aconsellen servar la parla i els drets de la meva ciutat". El març del 1713 ho veu clar: "La pàtria ens va fugint". I s'entrega: "Només viu qui pot morir". Elena ha marxat. Barcelona cau, esgotada. "Sol amb els meus llavis, avui estic besant un bes. [...] Ara entenc què vol dir sobreviure".

Ignasi Aragay

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La crítica que fa 10:

D. Sam Abrams al CULTURA de El punt-Avui de dijous 9 de febrer de 2012:

Jordi Carrió: “ La beneïda fúria de l’ordre ”

       Ara sabem que quan Jordi Carrió va publicar el seu llibre anterior, “Els dies que vindran” (2009), tenia tota la intenció del món de reorientar la seva carrera poètica per deixar de ser un autor perfèric dins el sistema literari.  I la seva nova obra, “Suite Barcelona”, ve a confirmar inequívocament aquesta tendència a la sortida de la marginalitat.
       “Suite Barcelona” és una obra de primera magnitud literària i no és gens d’estranyar que el seu autor tingui ganes de lluir-la des de les primeres butaques de la primera fila de la poesia catalana.  Tot apunta cap a l’excel·lència de l’obra:  el contingut i la forma, l’exquisida edició dissenyada per Pere Torrent i Guillermo Bragoni, el magnífic  pròleg i epíleg de Jordi Llavina i Joan Santanach i Suñol, respectivament, els gravats de Pieter Sluyter, Jacques Rigaud i Pascasio di San Giovanni...
        El llibre és una “suite” que recull 46 autèntics poemes en prosa que recreen la vida a Barcelona entre 1710 i 1715, durant el darrer tram de la Guerra de Successió.  Els poemes estan presentats com a anotacions d’un dietari íntim del protagonista-testimoni. Per una banda, són creacions completament autònomes, una mena de petits monòlegs dramàtics, tan a la manera de Browning, però, al mateix temps, es van desplegant amb una decidida voluntat narrativa i clars contagis del món del pensament.  El joc deliciós entre lírisme, poesia en prosa, dietarisme, assagisme i narrativitat és ben àgil i d’alta qualitat, i acaba dotant el llibre d’una intensa complexitat soterrada.
       De fet, tot el text té un marcat caràcter doble que defuig constantment la simplificació tan present a la nostra societat actual.  Per començar, “Suite Barcelona” té la qualitat doble de la identitat del protagonista, que és i no és Jordi Carrió.  En el fons, Carrió ha seguit el model de Pasternak que va conferir l’autoria dels poemes inclosos a la seva novel·la al protagonista Yuri Zhivago.  Zhivago és i no és Pasternak.
       A partir d’aquí tot el discurs de “Suite Barcelona” es converteix en doble.  La doble lectura de la història mateixa perquè constantment hi ha un evident paral·lelisme al·legòric entre la Barcelona del segle XVIII i la del segle XX.  El llenguatge doble que balla sobre un punt de tensió magistral entre l’expressivitat actual i una lleugera evocació de la llengua de l’època.  I l’oscil·lació contínua entre contraris conceptuals com ara imaginació i realitat, creació i destrucció, vida i mort, ciutat i natura, paraula i silenci, individualitat i alteritat, intimitat i col·lectivitat, actuació i reflexió, solitud i companyia, història i atemporalitat, actualitat i tradició, art i vulgaritat, quotidianitat i autoreflexivitat...
       Ara bé, tot aquest esqueixament, tota aquesta divisió problemàtica gira a l’entorn d’una dèria única que, amb un cop de geni, vertebra tot el text:  la recerca de l’ordre subjacent, la famosa “beneïda fúria de l’ordre” del gran poema de Wallace Stevens, “Idea of Order at Key West”.  En definitiva, Jordi Carrió coratjosament es nega a sucumbir davant el desordre i la desraó.  Carrió és un poeta de signe teleològic que sap perfectament que la condició humana no està regida per l’atzar i la manca de sentit.  Totes les coses tenen una justificació i una profunda raó d’ésser.
       “Viure m’és bell” diu en un dels poemes.  I la bellesa de la vida, una vida viscuda en plenitud es troba justament en la recerca persistent de l’ordre, l’ordre que resol els conflictes en una síntesi superior.  Bravo!

D. Sam Abrams

 


 

La primera crítica, la d'Anna Carreras al Cultura/s:

“Suite Barcelona és un retrat de la ciutat des de l'any 1710 fins al 1715, en el transcurs de la Guerra de Successió. En present d'indicatiu (temps de la versemblança), Jordi Carrió (Barcelona, 1949) també hi vertebra un dietari amorós i una bella postal barroca sorprenentment actual. Quaranta-sis llambregades filades amb un llenguatge bell i visual, amb la mecànica pròpia de qui creu en la suma de joc i artifici. L'anècdota -un home madur que s'ha tornat a enamorar- es transcendeix i esdevé categoria: el retrat de la condició humana, inestable, de la il·lusió a l'exili, de la joia a l'infortuni. Barcelona és una suite, la mateixa suite ribiana que ara enclou nits passionals (en cambres closes, espais d'intimitat, fora del temps) però que alhora és escenari de bombes als carrers  i vivències esgarrifoses durant una guerra ben concreta.”

De Amor i batalla. Anna Carreras, Cultura|s 448, La Vanguardia, 26 d’octubre de 2011

 


 

"El llibre de Carrió, (…) sent un producte poètic, es fa ressò de tota la panòplia de preocupacions que ens han desvetllat en les discussions historiogràfiques dels darrers anys. El treball de fonts és impecable, totes i cadascuna de les circumstàncies que envolten els protagonistes d’aquesta Suite han estat curosament documentades a partir dels treballs històrics de García Espuche, Lluch i altres investigadors. Però, al mateix temps, hi ha un interès per comprendre la peripècia del protagonista, en els seus pensaments i sentiments de naturalesa tan contemporània com universal i en la seva vivència del moment històric, que de manera inevitable ens fan pensar en el tipus d’empatia que permet a l’historiador penetrar els homes d’altres temps, comprendre’ls i fer-los comprensibles al lector."

De l’article Una englantina per a avui de Joan Fuster a L’AVENÇ de desembre de 2011

 


 

Presentació

Presentació del llibre Suite Barcelona realitzada a La Seca de Barcelona, Espai Brossa, el dia 4 d'octubre del 2011. Amb la participació de: Hermann Bonnin (lectura del poema La Seca), Jesús Julve "Hausson" (màgia), Jordi Savall (música), Jordi Quer i Carles Duarte (parlaments), Jordi Carrió i Pau Carrió (lectura de poemes).

 

[00'57"] Audio de l'acte / Herman Bonnin (off): lectura del poema La Seca


 

[08'30"] Audio/ A l'acte de presentació de Suite Barcelona Jordi Savall va interpretar diverses composicions musicals de l'època, tot un privilegi. S'inclouen aqui les respectives gravacions -en disc- de dues de les peces:

[5'22"] Fantasie en rondeau de Mr. de Sainte Colombe le Fils


[3'08"] Muzetes I-II de Marin Mares



Video/documents de l'acte:

 

[1'44"] Intervenció de Hausson amb el joc de màgia "La sopa japonesa" 

 

 [03'18"] Presentació de Jordi Quer (Editorial Fonoll).

 

[28'32"] Parlament de Carles Duarte sobre Suite Barcelona, el llibre i el poemari.

 

[03'36"] Lectura del poema Ars Musicae per Jordi Carrió i Pau Carrió.

 

 [24'58"] Intervenció (agraiments) de Jordi Carrió (05'31") i lectura integra de la selecció de 8 poemes de la Suite amb  Pau Carrió (19'27").

 

 



Suite Barcelona a Qwerty (Barcelona Televisió)

 

[04'13"] Vicenç Villatoro comenta Suite Barcelona a Qwerty, programa de Barcelona Televisió dirigit i presentat per David Guzman. 24 de novembre 2011.

 


Setmana de la poesia 2014: Suite Barcelona

En el marc del Tricentenari BCN, el llibre 'Suite Barcelona (1710-1715)', de Jordi Carrió, dona lloc a aquest recital-espectacle dirigit per Pau Carrió on els poemes que aplega el llibre i que descriuen la Guerra de Successió i el setge de la ciutat, cobraran vida dalt d’un escenari amb l’actor Pep Cruz i una mescla de veu, música i imatges.

www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/setmana-de-la-poesia-2014-suite-barcelona

GuardarGuardar